Entradas

BIEDERMEIER

L'estil Biedermeier comença sent una variant de l'estil Imperi i d'altres estils que s'havien anat estenent al llarg de tot Europa. Sorgeix un estil sobri al contrari de la monumentalitat de l'estil imperi, pràctic i una gran funcionalitat de les seves solucions, línies sinuoses i una sorprenent utilització de la ironia que l'hi proporciona un caràcter modern. Predominen les línies simples com les del cub i el cilindre, els motius decoratius es redueixen a la fusta fosca o la clara segons la tonalitat del fons, fent que desapareixin els motius decoratius d'orats. Les taules: els suports poden estar fets de una, dos o quatre columnes presentant una forma cònica a causa de la disposició del seu diàmetre, els taulell de forma ovalada o circular, normalment ampliables. Les cadires: caracteritzades per la varietat en el seu respatller, normalment amb motius calats que caracteritzen al moble d'una gran lleugeresa. Una forma molt peculiar és la de vano

CARACTERÍSTIQUES DEL ESTIL IMPERI I RESTAURACIÓ

L'estil Imperi caracteritzat per l'emperador Napoleó es caracteritza per: una geometria accentuada, volums acusats i masissos, motius decoratius d'orats. Una accentuada inspiració clàssica destaca elements com àguiles, dofins, àmfores, centaures, esfinx... augmentant la seva mida i col·locades normalment en parelles. Estil sobri i amb grandesa on la superfície dels mobles és llisa ressaltada amb columnes i pilastres on contribueixen també decoracions florals i temes mitològics. La fusta que predomina és el caoba menys quan per problemes polítics no es podia transportar-se i s'utilitzaven fustes més clares com l'om, el freixe... Però el que caracteritza sense cap dubte aquest estil son els seus majestuosos elements decoratius com l'àguila imperial, la victòria alada, imatges de la deessa fortuna, estrelles i abelles, també imatges militars com espases, fletxes, canons, trofeus, dards i la lletra "N" dins una corona de llorer, i per últim el cig
En aquest text ens fa una reflexió de les diferents cultures i els seus costums, a partir d'aquí, compara el món oriental que seu a terra amb l'occidental que seiem en una cadira. La reflexió dona voltes en el per que d'aquesta diferència que ha causat que uns hagin inventat un moble on poder seure i en el qual es senten còmodes, i els altres simplement seuen al terra i és aquesta la manera en la qual estan bé. Anomena diferents motius per els quals podria ser aquesta diferència, podria ser un tema cultural, la simplicitat i la manera minimalista de portar les seves vides, les mides del cos segons la procedència, el que allò natural és el millor,... totes aquestes respostes podrien ser vàlides però cap és la correcte sinó que és una qüestió de riquesa, no riquesa material sinó allò que dona una mica més de joc al dia a dia, un objecte artificial més que ens fa estar més distrets, un objecte més de decoració que realment no seria necessari si no ens hi haguéssim acostu

MOBLES D'ESTIL NEOCLASIC

Imagen
ESCRIPTORI  I TOCADOR Autor:Jean-François Oeben/ Jean-François Leleu Període de construcció: 1721-1763/  1729-1807 Aquest escriptori tocador és molt interessant ja  no només pel seu aspecte sinó per la seva doble funció. ESTÈTICA El seu estil és un impàs del rococó cap el neoclassicisme ho podem veure en els següents elements: Del rococó l'hi queden les potes cabriolé tot i que son més allargades, alguna curvatura que fa en els costats i el recarregament en l’ornamentació. Els altres elements en canvi, son tots neoclassicistes. Començant per les potes, tot i tenir la forma cabriolé tenen aquesta peça metàl·lica al final per un reforç. La marqueteria molt acurada i de formes geomètriques, emmarca totes les sanefes i dibuixos. Un altre tret molt significatiu son els elements decoratius en forma de cintes florals o heura que pengen de la part superior del frontal i laterals. COMPOSICIÓ I FUNCIÓ El major interès que té aquest mobl

MOBLES MULTIFUNCIÓ

Comparant els mobles neoclàssics amb multi funció envers aquest queda molt clar que els anys han passat i s'ha evolucionat. En el neoclàssic tenien alguns "discrets" mobles multifuncionals, i dic discrets per que descobrir que aquell moble podia tenir més d'un ús, era tota una aventura. Es donava molta importància a que el moble fos maco per l'exterior i quedes amagat i recollit tot allò que es podia obrir, tan per que no destorbés o per tenir un moble coquetó i bonic. Penso que en aquella època ja començaven a abandonar la idea de que un moble és un simple objecte decoratiu sinó que a més d'omplir la casa i donar-li color també podia tenir una funció, fins i tot dues, però amagades. En canvi el que ens planteja aquest dissenyador no és només un moble multifuncional, sinó un moble atrevit que no amaga la seva doble funció sinó que intenta que es puguin apreciar juntes, que aconsegueixin certa harmonia i siguin estèticament bonics i funcionals. Innovar és un

ÈPOCA VICTORIANA VS ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

Amb aquest article, la teva ment s'obre una miqueta més i fas una petita reflexió, podria ser que èpoques posteriors a la nostra visquessin millor? Dubto en certs aspectes que la vida d'aquesta parella d'historiadors sigui millor que l'actual en tots els aspectes. En algun moment o altre la idea de poguer veure i viure en altres èpoques ha rondat per el meu cap, i segueix present com seria la vida, la cultura, l'urbanisme, la societat,... en altres temps, però no és possible realitzar aquesta experiència ja que no tenim una màquina del temps i per molt que voguem ambientar la nostre vida amb canvis com la decoració, els objectes, la roba,... no canviem una societat, un pensament global del moment. Si que és veritat que em sembla molt interessant i complicat el canvi que fan aquesta parella, entenc que sigui difícil fer un canvi tan gran en una societat tan marcada i tancada "encara que es digui que no" en que molts miren amb mala cara a aquell que dec

GRANDESA ISABELINA VS SIMPLICITAT DE THONET

Per ser dos estils que comparteixen època són l'antitesi l'un de l'altre. Està clar que les influències que té cada estil tenen molt a veure amb com evolucionen als diferents indrets. Tenim l'estil Isabelí que ens deixa bocavadats amb la seva grandesa i majestuositat, mobles elegants, de grans dimensions, amb una gran importància en la seva decoració normalment de trets naturals i imponents fustes com el caoba, palosanto o el banús, que en fan d'aquests mobles autèntiques obres d'art. L'estil Imperi encara es veu reflectat, mobles pesats amb grans peus massissos, cada cop menys pero per aquells que s'ho podien permetre encara perduren les cares marqueteries que donaven prestigi i simbol de riquesa a la noblesa. En canvi tenim l'estil Thonet sense cap mena de comparacío amb l'estil anterior. La corva, el dinamisme, la simplicitat i la comoditat són els trets principals. Thonet, ebanista alemany d'estil Biedermier, va proposar una nova i