Història del moble

L'estil Biedermeier comença sent una variant de l'estil Imperi i d'altres estils que s'havien anat estenent al llarg de tot Europa. Sorgeix un estil sobri al contrari de la monumentalitat de l'estil imperi, pràctic i una gran funcionalitat de les seves solucions, línies sinuoses i una sorprenent utilització de la ironia que l'hi proporciona un caràcter modern. Predominen les línies simples com les del cub i el cilindre, els motius decoratius es redueixen a la fusta fosca o la clara segons la tonalitat del fons, fent que desapareixin els motius decoratius d'orats. Les taules: els suports poden estar fets de una, dos o quatre columnes presentant una forma cònica a causa de la disposició del seu diàmetre, els taulell de forma ovalada o circular, normalment ampliables. Les cadires: caracteritzades per la varietat en el seu respatller, normalment amb motius calats que caracteritzen al moble d'una gran lleugeresa. Una forma molt peculiar és la de vano

L'estil Imperi caracteritzat per l'emperador Napoleó es caracteritza per: una geometria accentuada, volums acusats i masissos, motius decoratius d'orats. Una accentuada inspiració clàssica destaca elements com àguiles, dofins, àmfores, centaures, esfinx... augmentant la seva mida i col·locades normalment en parelles. Estil sobri i amb grandesa on la superfície dels mobles és llisa ressaltada amb columnes i pilastres on contribueixen també decoracions florals i temes mitològics. La fusta que predomina és el caoba menys quan per problemes polítics no es podia transportar-se i s'utilitzaven fustes més clares com l'om, el freixe... Però el que caracteritza sense cap dubte aquest estil son els seus majestuosos elements decoratius com l'àguila imperial, la victòria alada, imatges de la deessa fortuna, estrelles i abelles, també imatges militars com espases, fletxes, canons, trofeus, dards i la lletra "N" dins una corona de llorer, i per últim el cig

En aquest text ens fa una reflexió de les diferents cultures i els seus costums, a partir d'aquí, compara el món oriental que seu a terra amb l'occidental que seiem en una cadira. La reflexió dona voltes en el per que d'aquesta diferència que ha causat que uns hagin inventat un moble on poder seure i en el qual es senten còmodes, i els altres simplement seuen al terra i és aquesta la manera en la qual estan bé. Anomena diferents motius per els quals podria ser aquesta diferència, podria ser un tema cultural, la simplicitat i la manera minimalista de portar les seves vides, les mides del cos segons la procedència, el que allò natural és el millor,... totes aquestes respostes podrien ser vàlides però cap és la correcte sinó que és una qüestió de riquesa, no riquesa material sinó allò que dona una mica més de joc al dia a dia, un objecte artificial més que ens fa estar més distrets, un objecte més de decoració que realment no seria necessari si no ens hi haguéssim acostu

ESCRIPTORI  I TOCADOR Autor:Jean-François Oeben/ Jean-François Leleu Període de construcció: 1721-1763/  1729-1807 Aquest escriptori tocador és molt interessant ja  no només pel seu aspecte sinó per la seva doble funció. ESTÈTICA El seu estil és un impàs del rococó cap el neoclassicisme ho podem veure en els següents elements: Del rococó l'hi queden les potes cabriolé tot i que son més allargades, alguna curvatura que fa en els costats i el recarregament en l’ornamentació. Els altres elements en canvi, son tots neoclassicistes. Començant per les potes, tot i tenir la forma cabriolé tenen aquesta peça metàl·lica al final per un reforç. La marqueteria molt acurada i de formes geomètriques, emmarca totes les sanefes i dibuixos. Un altre tret molt significatiu son els elements decoratius en forma de cintes florals o heura que pengen de la part superior del frontal i laterals. COMPOSICIÓ I FUNCIÓ El major interès que té aquest mobl

Comparant els mobles neoclàssics amb multi funció envers aquest queda molt clar que els anys han passat i s'ha evolucionat. En el neoclàssic tenien alguns "discrets" mobles multifuncionals, i dic discrets per que descobrir que aquell moble podia tenir més d'un ús, era tota una aventura. Es donava molta importància a que el moble fos maco per l'exterior i quedes amagat i recollit tot allò que es podia obrir, tan per que no destorbés o per tenir un moble coquetó i bonic. Penso que en aquella època ja començaven a abandonar la idea de que un moble és un simple objecte decoratiu sinó que a més d'omplir la casa i donar-li color també podia tenir una funció, fins i tot dues, però amagades. En canvi el que ens planteja aquest dissenyador no és només un moble multifuncional, sinó un moble atrevit que no amaga la seva doble funció sinó que intenta que es puguin apreciar juntes, que aconsegueixin certa harmonia i siguin estèticament bonics i funcionals. Innovar és un

Amb aquest article, la teva ment s'obre una miqueta més i fas una petita reflexió, podria ser que èpoques posteriors a la nostra visquessin millor? Dubto en certs aspectes que la vida d'aquesta parella d'historiadors sigui millor que l'actual en tots els aspectes. En algun moment o altre la idea de poguer veure i viure en altres èpoques ha rondat per el meu cap, i segueix present com seria la vida, la cultura, l'urbanisme, la societat,... en altres temps, però no és possible realitzar aquesta experiència ja que no tenim una màquina del temps i per molt que voguem ambientar la nostre vida amb canvis com la decoració, els objectes, la roba,... no canviem una societat, un pensament global del moment. Si que és veritat que em sembla molt interessant i complicat el canvi que fan aquesta parella, entenc que sigui difícil fer un canvi tan gran en una societat tan marcada i tancada "encara que es digui que no" en que molts miren amb mala cara a aquell que dec

Per ser dos estils que comparteixen època són l'antitesi l'un de l'altre. Està clar que les influències que té cada estil tenen molt a veure amb com evolucionen als diferents indrets. Tenim l'estil Isabelí que ens deixa bocavadats amb la seva grandesa i majestuositat, mobles elegants, de grans dimensions, amb una gran importància en la seva decoració normalment de trets naturals i imponents fustes com el caoba, palosanto o el banús, que en fan d'aquests mobles autèntiques obres d'art. L'estil Imperi encara es veu reflectat, mobles pesats amb grans peus massissos, cada cop menys pero per aquells que s'ho podien permetre encara perduren les cares marqueteries que donaven prestigi i simbol de riquesa a la noblesa. En canvi tenim l'estil Thonet sense cap mena de comparacío amb l'estil anterior. La corva, el dinamisme, la simplicitat i la comoditat són els trets principals. Thonet, ebanista alemany d'estil Biedermier, va proposar una nova i

Ens van donar l'oportunitat de visitar la casa de la senyora Núria Pla Armengol, on no només visitàvem la seva llar sinó una part més intima i estimada, la seva gran col·lecció de mobles. Una col·lecció amb un nombre immens de mobles de l'època medieval fins al s. XVIII, majoritàriament interessada en el moble espanyol però també amb peces de procedència italiana o dels Països Baixos. La gran majoria dels mobles en els que ella s'interessava eren mobles molt poc restaurats per no dir gens, principalment del país i tenia deliri pel moble medieval, del qual sen troben molt pocs. De tota la gran col·lecció que va aconseguí reunir en vam poder veure una part mínima, insignificant en nombre però impactant en història i varietat. Englobats entre el s. XV i XVII en van fer una pinzellada di diferents moments, renaixement, barroc, rococó... On vam poder veure diferents materials, valors, simplicitat, complexitat, utilitat , tendència... És difícil definir o començar a expl

Que passa qua a un moviment l'hi ha arribat el seu final? Penso que és normal que els hi arribi el final a tots els moviments ja que el temps ha passat i a mesura que s'ha guanyat en anys també s'ha guanyat en coneixement i manera de pensar. Com a major referent tinc la història de l'art, no son només pintures i pintors que pintaven allò que més els agradava sinó que son història avenç, evolució... Si sempre seguíssim amb un mateix estil quedaríem estancats en la història però alhora també és una pena abandonar allò que ens ha marcat una tendència, una manera de viure... per sort molts d'aquests moviments s'han pogut conservar a partir de mobles, pintures, escultures, literatura, teixits, edificis, entre d'altes. això si tenim la sort que ha set una transició poc a poc on ha sorgit un estil més adient al moment i es va fent el canvi subtilment. El pitjor crec que és quan hi ha un canvi d'opinió, un canvi que va en contra i en contes d'avançar

Igual que passa el temps avança el món, amb aquests moviments podem apreciar com en pocs anys canvien les coses, els pensaments i els gustos. La gran marca de l'Art Nouveau és la importància de la decoració, tant en l'interior com en l'exterior, però no una decoració sense cap base sinó fent referència a la natura i als treballs artesans. una gran teatralitat omplia aquelles cases de llum com si fos un conte. No sabem si per l'avenç del temps o per que la gent es va cansar va desaparèixer d'una forma fatal. En el text ens fa entendre que hi ha una progressió fins que desapareixen per complet les decoracions, però no és així, ja que sorgeix un estil nou, trencador que innova i desmarca tot el que té a veure amb l'ornamentació. Esperit Nou o Estil internacional va ser el moviment que va marcar un punt distintiu fins en aquell moment hi ho va canviar tot.  Aquest moviment va sorgir a partir d'un pavelló anomenat esprit nouveau, cubic, sense cap mena de d

Eileen Gray nascuda a Wexford, Irlanda, 1878-París, 1976. És una de les dones que més a influit en el disseny contemporani. El seu inici en aquest món comença amb les laques, un tractament que sorgeix en aquell moment mentres ella estudia belles arts a Londres i acaba marxant a París per perfeccionar la seva tècnica amb el mestre japonés Seizo Sugawara. Peces úniques fetes a mà amb un valor incalculable. Al 1913 exposa una de les seves obres la qual li va donar un èxit immediat. el coleccionista d?art Jacques Doucet es converteix en el seu principal client juntament amb molts altres de l'alta societat.  al 1922 obre una botiga on poguer vendre el seus dissenys anomenada Jean Désert. En aquest període Eileen abança cap a un estil més funcional on realitzarà mobiliari amb formes tubulars i geomètriques. Al 1927comença el seu projecte d'arquitectura on sobretot farà vivendes amb un estil elegant i senzill influida per le corbusier i Gropius. el seu major projecte és la se

Al 1930 va sorgir un nou moviment arquitectònic diferent fins el moment a l'estat espanyol. GATEPAC és el nom que engloba tots els grups arreu d'Espanya, a Catalunya GATCPAC (grup d'arquitectes i tècnics catalans per al progrés de l'arquitectura contemporània). El seu objectiu era igualar l'arquitectura catalana a la de la resta d'Europa, una arquitectura racionalista d'avantguarda. també a nivell espanyol van crear una revista anomenada A.C. on explicaven els seus projectes d'arquitectura, disseny d'interiors, cinema , fotografia, urbanisme... entre d'altres. en els seus 25 números van parlar dels corrents dels moment a la resta d'Europa, altres arquitectes i els seus projectes. Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé,Joan Baptista Subirana van ser els representants de la GATCPAC catalana. principalment volien solucionar el greu problema que hi havia a Barcelona amb el ràpid creixement de la població obrera, la insalubritat, falta de llum

Aquest moble està situat al menjador del pis reconstruït de la casa Bloc. Vaig escollir aquest moble ja que em va cridar l'atenció des del primer moment, no se si per el color la simplicitat o l'aspecte tan modern que té tenint en compte els anys que han passat des de la seva elecció i a quina casa anava destinat. Un simple moble que té la funció de guardar objectes, papers, roba de sobretaula, plats... no ho sabem. el que si que podem observar es que és un moble simple, d'aproximadament 150 cm de llarg per 100 cm d'ample, que compleix a la perfecció la seva funció, deixant ocult allò que hi volem guardar de forma elegant. Tant sols amb unes guies i quatre potes fa que tinguem quatre essais amplis, independents i de facial accessibility.Uns tiradors metàl·lics sorprenent-ment incorporats en les portes, senzills i sense sobresortir del moble, evitant enganxades o ocupar uns centímetres de mes. Alçat amb quatre potes metàl·liques fa que sigui manejable i de fàcil